145: MARGARIDA XIRGU 1960-1966
Un
cop configurada la Delegació de la Generalitat presidida per Margarida
Xirgu, el President Josep Tarradellas de la Generalitat de Catalunya a l'exili,
va agrair-li-ho, amb la seva solemnitat habitual, en una carta datada a Saint-Martin-le-Beau
el 8 d'abril de 1960: <<És un gran honor que ens feu amb la vostra
patriòtica determinació d'ajudar a les nostres tasques encaminades
a possibilitar la llibertat de Catalunya. Estic segur que el vostre gran i ben
merescut prestigi, no solament entre els catalans, sinó també estimat
i admirat per altres Pobles, la vostra vida al servei d'un art i d'uns sentiments
que tant us honoren, serà un estimul constant per a tots aquells que lluitem
per al triomf dels nostres ideals. Per això us dic de nou moltes gràcies
i que els encerts que tots plegats aspirem a obtenir ens portin la llibertat,
la pau i el benestar>>. De fet, si Margarida es limità només
a enviar al molt honorable afectuoses postals nadalenques, el President a l'exili
actuà amb el sentit institucional que el caracteritzava i va trametre,
a la Presidenta de la Delegació Uruguaiana, diverses missives, informes
en què li exposava confidencialment les gestions, les entrevistes i els
contactes que duia a terme per mantenir la dignitat de la institució i
la seva representativitat internacional. Un botó de mostra: pocs dies després
de la mort de Jaume Vicens Vives, Tarradellas va fer arribar una carta a la Xirgu,
datada a Saint-Martin-le-Beau el 4 de juliol de 1960, per informar-la sobre la
significació que prenia l'historiador barceloní, especialment per
la seva implicació activa a refer els llaços entre l'exili i l'interior.
Margarida
Xirgu va escriure des de Montevideo el 2 d'agost de 1960, a la seva fillola: <<Querida
Margarita: creo que a fines de semana o a primeros de la otra nos podremos ir
ya para Punta Ballena, pues a pesar del frío intenso de este invierno,
allí nos gusta más. Aquí en Montevideo, apenas salgo y allí
sin darme cuenta ando por el jardín y por el bosque por frío que
haga. Pocas cosas me distraen, ni me interesan, así que en la soledad de
allí me hallo mucho mejor... A primeros de septiembre pensamos ir a Buenos
Aires, para asistir a la celebración dels Jocs Florals de Catalunya, estaremos
allí muy pocos días, ya te contaré el resultado>>.
La Xirgu preferia viatjar a Buenos Aires amb avió, doncs era més
còmode i de menor durada, només 28 minuts, mentre que amb vaixell
es viatjava tota la nit pel riu de la Plata i havia de matinar per al desembarcament.
Com deia Margarida: <<en el avión a mitad de trayecto dan unos pasteles
y bebidas y se hace el viaje sin sentir>>. Com ja havia fet en altres ocasions,
en una prova més de la fidelitat que rendia als seus compatriotes, els
exiliats catalans, Margarida Xirgu va assistir, el 11 de setembre de 1960, a la
celebració dels Jocs Florals de Catalunya a Buenos Aires. La festa de la
literatura catalana de l'exili va tenir lloc a l'Aula Magna de la Facultat de
Medicina de la Universitat de la capital argentina, amb la presència d'un
públic entusiasta i fervorós. El banquet, que es va celebrar en
el saló gran de l'Hotel Alvear, va estar ple de gom a gom a 400 pesos argentins
per cobert, i va presentar una gran brillantor, perquè els catalans -sobretot
les senyores- van assistir amb vestits molt elegants. Margarida Xirgu va aprofitar
la seva estada a Buenos Aires per a assistir també a l'estrena, en el Teatro
Colón, de l'òpera de Juan José Castro "Proserpina y
el extranjero".
El 17 de setembre Margarida va marxar
amb el seu marit, Miquel Ortín, a Punta Ballena, doncs a la pròxima
setmana començava la primavera i si a l'hivern estava bé allí,
molt més a la primavera. Les temporades a l'Uruguai són al revés
d'Europa: el 21 de març comença la primavera, a l'Uruguai la tardor;
el 21 de juny comença l'estiu, a l'Uruguai l'hivern; el 21 de setembre
comença la tardor, a l'Uruguai la primavera; i el 21 de desembre comença
l'hivern, a l'Uruguai l'estiu.
El primer de juny de 1961 Margarida
Xirgu va escriure a la seva neboda i fillola, des de Punta Ballena: <<Estamos
disfrutando de un otoño delicioso, casi más templado que algunos
días del verano pasado. El tiempo está un poco loco. Miguel se pasa
los días jardineando, yo tejo, cosa que apenas había hecho en mi
vida, leo, escucho un poco de música por la radio y los días se
pasan sin sentir, mucho más a gusto que en Montevideo. El próximo
día 10 celebro mi santo ¿lo celebras tu también? Hay otras
santas Margarita. Es igual, que ellas nos den para nosotros y nuestras familias,
salud, bienestar y la santa unión familiar>>.

Al
setembre de 1961 la Xirgu va actuar a Montevideo com recitant, en el concert del
compositor andalús, establert a França, Mauricio Ohana "Llanto
por Ignacio Sánchez Mejías" amb l'Orquestra Nacional dirigida
pel suís d'origen català Jacques Bodmer.
 |  |
Jacques
Bodmer. Foto Enciclopedia Catalana | Mauricio
Ohana. Foto Discogs |
El
15 d'octubre Margarida va marxar a Punta Ballena, doncs arribava el bon temps,
animada per a gaudir de les plantes i flors, dels arbres, dels ocells, de la música
i del mar. El 15 de desembre de 1961 Margarida va marxar a Montevideo uns dies,
on la Comisión de Teatros Municipales li va sol·licitar que dirigís
de nou a la Comedia Nacional del Uruguay, en l'obra "Peribáñez
y el comendador de Ocaña" de Lope de Vega, en la commemoració
del 4º centenari del seu naixement, amb il·lustracions musicals del
mestre Jaume Pahissa. Margarida gairebé es va veure obligada a acceptar
i va dir per aquell temps: <<Veo que me recuerdan los diarios si es para
bien mejor; pero estoy ya muy indiferente a todo>>. Aquesta comèdia
"nova" de Lope, tracta de dos personatges que es diuen Peribáñez
i Casilda, un matrimoni de pagesos, recent casats, que a causa de un accident
sofert pel comendador per una agafada de toro, entra aquest sinistre personatge
en les seves vides. Quan ocorre l'accident, és Casilda la persona que s'encarrega
de guarir-lo, quedant-se el comendador enamorat per la seva bellesa. Per lo que
ordeix un pla per a manar a Peribáñez a la guerra i així
quedar-se amb el camí lliure, ajudat pels personatges d'Inés i Luxán.
Peribáñez s'assabenta del pla i decideix tornar i matar a les persones
involucrades. Finalment és perdonat pel rei a l'escoltar la seva versió,
i demostrar la seva noblesa i valentia, sent nomenat també capità
d'Ocaña. A l'abril de 1962 Margarida es va traslladar de Punta Ballena
a Montevideo per a començar els assajos amb la Comedia Nacional del Uruguay,
a pesar que havia passat una temporadeta amb algunes xacres bronquials, de les
que s'havia finalment recuperat. El 17 de maig de 1962 es va estrenar "Peribáñez
y el comendador de Ocaña" en el Teatro Solís. Margarida va
dir als seus familiars: <<Ha habido mucho éxito con "Peribáñez
y el comendador de Ocaña" pero también mucho trabajo. Estamos
contentos de todo... Si no fueran tan comentados mis pasos, hace ya mucho tiempo
que estaría con todos vosotros, pero no me es posible pasar sólo
como señora Ortín como es mi deso, está la otra>>.
A primers de juliol va marxar de nou a Punta Ballena per a
esperar l'estiuet de San Juan, com diuen allí. El 14 de juliol de 1962
la meva tia avia, Margarida Xirgu, em va escriure des de Montevideo directament
per primera vegada aquesta carta, quan jo tenia només 12 anys: <<Querido
sobrino nieto Xavier: recibimos tu cariñosa carta y además de la
grata sorpresa de ver tu letra por primera vez tuvimos, tanto tu tío como
yo, una inmensa alegría por el féliz resultado de tus exámenes.
Nos enorgullece tener un sobrino tan estudioso. Ahora a disfrutar del verano y
a hacer salud para el próximo curso. Esperamos que tu hermano Jorge estará
ya bien y podrá disfrutar contigo del verano. A nosotros nos parece muy
bien que te guste la arquitectura. Si siguieras con esta idea, porqué por
el momento, tiene razón tu madre eres muy joven todavía, te aconsejaría
hicieras ya un proyecto o plano para el futuro pero desde luego hay que comprar
en Badalona un terreno muy grande, la casa sólo planta baja, nada de escaleras,
porqué me figuro que tu mamá y tu abuelita estarán cansadas
de subirlas y bajarlas y lo mismo la Natalia. También hay que pensar en
una habitación para nosotros y para Teresa la muchacha que nos cuida, será
un gran placer poder estar todos juntos, pero te repito que el terreno ha de ser
grande para tener jardín y árboles. Sigue estudiando como hasta
ahora y adelante. Para fin de mes, creo que nos iremos a Buenos Aires, estaremos
allí un mes y después regresaremos aquí, donde sólo
estaremos unos días y nos iremos a Punta Ballena. Este año hemos
plantado algunos árboles más y nos hace ilusión ver como
crecen. Hace algunos días escribí a tus papás, supongo que
recibieron mi carta. Las flores que me mandaron el día de mi santo, las
recibí muy a tiempo. Recuerdos y besos a todos. Tu tío te manda
un abrazo y yo otro muy apretado. Te quiere y te felicita por tus magníficos
estudios tu tía abuela, Margarita>> i va afegir l'oncle Miquel Ortín:
<<Querido sobrino Xavier: aunque tu tía Margarita te escribe en su
nombre y también te hace referencia a la satisfacción que hemos
tenido al recibir tu carta, no quiero dejar de escribirte directamente para felicitarte
por tus brillantes exámenes y también para agradecerte tu cariñoso
recuerdo. Estamos contentos de tan buenas noticias y te deseamos un veraneo féliz
para que después de pasar muy bien las vacaciones puedas volver al colegio
con buen ánimo y muchas ganas de estudiar. Esperamos y mucho deseamos que
Jorge pueda pasarlo perfectamente bien. A los papás, muchos cariños,
como también a la abuelita Pepita. También a la Natalia, que recordamos
mucho y con besos a Jorge y a tí, se despide tu tío, Miguel>>.
A
l'agost de 1962, Margarida Xirgu va dirigir, amb gran èxit de crítica
i públic, a Buenos Aires "La dama boba" de Lope de Vega, romanent
a l'Argentina gairebé un mes. No va estar molt bé de salut, el temps
va ser plujós i fred, cosa que li incomodava molt. De nou va regressar
a Montevideo i després d'uns dies d'estada va marxar al seu retir de Punta
Ballena ja que començava la primavera.
El 6 de desembre
de 1962 Margarida Xirgu va ser internada, a les 9h del matí, en un sanatori
de Montevideo. El dia 10 a les 17:30h la van operar de la vesícula biliar.
Totes les molèsties que sofria en els últims temps eren produïdes
per aquesta malaltia, com així ho van poder comprovar després de
diverses radiografies que li van fer i d'un detingut examen d'un especialista,
el Dr. Bosch, que va ser qui la va operar. Van voler fer-li tota classe d'anàlisi
i preparar-la perquè estigués en les millors condicions possibles
per a la intervenció, donada la seva ja avançada edat. L'operació
va tenir un resultat feliç, ja que en cap moment va fallar el cor en el
més mínim i la pèrdua de sang va ser tan poca, que no va
haver necessitat de cap transfusió de sang. El seu marit Miquel Ortín
es va quedar en el sanatori tot el temps, acompanyat de només una amiga
la primera nit després de l'operació, i la segona i tercera acompanyat
de Teresa, la xilena que després de tants anys seguia al seu servei. El
dia abans de Nadal, Margarida ja va poder regressar al seu apartament de Montevideo,
que tenia tres finestres sobre la badia enfront del turó per les que podia
gaudir del riu de la Plata i d'unes postes de sol meravelloses. Allí va
poder ja caminar, pujar escales,... El 4 de gener de 1963, s'instal·laren
de nou a Punta Ballena. Arran de la malaltia, Margarida pensava que no podria
tornar-hi mai més. És va anar recuperant de la intervenció:
s'alimentava millor i estava cada dia més animada. Tant era així
que ja pensava d'acceptar un altre treball de direcció que li oferien a
Buenos Aires, per mitjan abril. Mentrestant gaudia, com sempre, de Punta Ballena,
que li agradava amb deliri. El 5 de febrer de 1963 Margarida Xirgu va escriure
als seus nebots: <<Queridos Evelio y Margarita: Gracias a Dios, estoy muy
bien, me he recuperado deprisa... Por ahora no pienso ocuparme de nada, ni hacer
nada, disfruto de este lugar que sigue gustandome. Está haciendo un verano
muy variable, nada caluroso. Está aquí con nosotros, pasando unos
días, Teresa Pradas de Bertot con su hijo pequeño, del cual soy
madrina. Creo que su hermana Isabel Pradas actúa ahora en uno de los teatros
de Barcelona, son buenos amigos nuestros. He sido madrina de bodas y de bautizos.
¡Que familión!>>.
Una vegada totalment
recuperada, Margarida va marxar a Buenos Aires el 14 d'abril de 1963 i el 16 va
començar els assajos de "Yerma", doncs la seva primera representació
es va realitzar el 23 de maig a la Sala Martín Coronado del Teatro General
San Martín, protagonitzada per una altra actriu exiliada: María
Casares, la filla de l'ex Ministre i Cap de Govern de la República, Santiago
Casares Quiroga, que amb la seva experiència pel pas per a la Comédie
Française i pel Théâtre National Populaire, actuava per primera
vegada en castellà. En aquesta data, va fer exactament 50 anys que Margarida
s'havia presentat a Buenos Aires, a més de ser dates molt assenyalades
per celebrar-se el dia 25 la independència d'Argentina. El 8 de juny Margarida
va regressar a Montevideo on va haver de prendre part com recitant en el SODRE-Estudio-Auditorio,
en un nou concert de la cantata "Llanto por Ignacio Sánchez Mejías"
de Mauricio Ohana, amb l'Orquesta Nacional dirigida per Jacques Bodmer, la intervenció
de la qual ja l'havia fet de bon tros amb molt d'èxit l'any 1961.

Contracte
de Margarida Xirgu del 8 de juny de 1963, per a la seva actuació en el
SODRE com recitant en la cantata "Llanto por Ignacio Sánchez Mejías"
Margarida Xirgu va regressar
de nou a Buenos Aires el dia 10 de juny per a la direcció de l'òpera
"La zapatera prodigiosa" de Juan José Castro, amb llibret basat
en la comèdia de García Lorca, que es va estrenar en el Teatro Colón
el 6 de setembre. El 14 de juny, Margarida va escriure a la seva família
des de Buenos Aires: <<Como véis nuestras actividaes continúan.
Estaremos aquí hasta el 14 de julio... Ya supondreis que el nacimiento
de un varón Xirgu en la familia, nos llenó de satisfacción.
¡Quiera Dios, que nos lo mande para bien de todos!. La alegria en casa de
Miguel habrá sido inmensa. ¡ Vaya suerte la del niño, con
dos hermanitas mayores que cuidarán de mimarlo! Para todos hacedles llegar
con mi cariño, abrazos y besos y a vosotros abrazos de Miguel y muchisimos
besos de vuestra Margarita>>. El meu cosí David Xirgu va néixer
el 2 de juny de 1963, després de molts anys de no tenir continuïtat
el cognom en la família. Els seus pares Miquel Xirgu i Rico i Palmira Cortacans,
així com les seves germanes Ester i Judith van estar molt molt contents,
com tota la família, amb el feliç esdeveniment.

David Xirgu als pocs dies del seu naixement, amb els seus pares.
Arxiu
David Xirgu
Al juliol seguia representant-se,
amb el teatre ple, l'obra lorquiana "Yerma" en el San Martín
de Buenos Aires. La Xirgu va presidir els Jocs Florals de Montevideo, el 20 d'octubre
de 1963, que van tenir com escenari el Teatro Solís. Completaven la nòmina
de mantenidors: Justino Zavala Muniz, Blanca París d'Oddone, Carles Sabat
i Escarty, Francesc Bergés i Ribalta, Avenir Rosell i Josep Martí
i Sanés. Vestida de negre i amb abric de pells, la Xirgu va entrar en el
Solís del braç de Miquel Ortín, el seu marit. Al pujar a
l'escenari, el públic es va adonar que aquesta dona de baixa alçària
i de cabells blancs era Margarida Xirgu i va irrompre en aplaudiments que, al
presentar-se al jurat qualificador, es van convertir en una càlida ovació
de simpatia.

Carta enviada per Margarida Xirgu, al desembre de 1963, al seu fillol Ángel Miguel Ayestarán , nebot dels Curotto.
carta cedida per Ángel Miguel Ayestarán
Margarida Xirgu va escriure a la seva fillola
des de Punta Ballena el 6 de febrer de 1964: <<Nosotros estamos muy contentos
aquí, pues si bien tenemos una playa hermosa y grande, los turistas bullangueros
se van a Punta del Este que está a quince kilometros y allí tienen
de todo: casinos, ruletas, boats, cines, bailes y todo lo que no puede decirse...
Aquí tenemos el Solana del Mar Hotel construído por el arquitecto
catalan Bonet, el Punta Ballena Hotel, el Hotel Orion, el Portezuelo Semi Hotel
y en todos gente muy pacífica que disfruta de estos bosques y de la playa.
Hasta ahora no molestan>>. I en una altre carta del 26 de maig l'informava:
<<Querida ahijada Margarita: Aquí en verano con el turismo cambia
la fisonomía de personas y lugares. El contrabando, las bebidas, los bailes,
el juego y la moral se viene al suelo y el chimpancé impera en todas partes.
Como este balneario, en que estamos, tiene fama de aburrido nos dejan en paz y
podemos vivir en él a gusto. No tenemos casino ni ruletas, ni bailes, ni.....
solo playas y bosques. El otoño ha sido y es todavía suave, con
días casi de verano. Nos estamos preparando para el invierno. Pensamos
quemar mucha leña y con la ayuda de la electricidad si es necesario, pasarlo
bien, si seguimos de salud como hasta ahora>>.

Carta enviada per Margarida Xirgu, al juliol de 1964, al seu fillol Ángel Miguel Ayestarán, nebot dels Curotto.
carta cedida per Ángel Miguel Ayestarán
El 25
d'agost de 1964 va ser inaugurat el Museo de Agadu (Asociación General
de Autores del Uruguay) a Montevideo. Des de l'any 1999, s'havien començat
els treballs de reciclatge en l'antiga seu de l'Agadu, i es van portar a terme
tasques de processament de la informació (inventari, catalogació,
classificació, tematització, entre altres). Finalment, a l'any 2008,
el museu es va instal·lar en el subsòl de la Casa del Autor. De
forma paral·lela es va anar creant el Centro de Documentación, el
qual posseïx un patrimoni amb un important nombre de partitures, llibres,
revistes, retalls de premsa, discos de vinil, cassets, CDs, i una gran quantitat
de fotografies, manuscrits, programes i afixos que registren moments i personatges
de la història de la cultura uruguaia.

Carta enviada per Margarida Xirgu, a Alícia Romero de Rodríguez, àvia del seu fillol Ángel Miguel Ayestarán i nebot dels Curotto.
carta cedida per Ángel Miguel

Margarida Xirgu junt amb el Sr. del Moral, el 1964
foto Museo Nacional del Teatro de Almagro
El 1965 van nomenar a Margarida
Xirgu Presidenta de la Comisión Honoraria de la Casa del Actor, una casa
de descans per als actors retirats, i a més també la van nomenar
Directora del Teatro de Verano de Punta del Este, que es va construir al costat
de la Casa del Actor i creat per a recaptar fons pro aquesta Casa. De nombrosos
contactes i sondejos, de repetides gestions, en les quals Margarida no va escatimar
esforços, va sorgir la iniciativa de construir la Casa del Actor a l'Uruguai.
Margarida coneixia el que altres països havien assolit, gràcies a
l'esforç personal d'artistes de renom, en pro dels vells actors. Així,
la Casa de Repòs dels Artistes Dramàtics Italians de Bolonya, que
duia el nom de Lydia Corelli, la gran tràgica que va aportar milions de
lires per al seu sosteniment. Era un bell palau, envoltat de bells jardins, on
vivien sense constrenyiments els vells comediants. I, més a prop, a l'altre
costat del Plata, a Buenos Aires, la Casa de Teatro, edificada per iniciativa
de la cantant Regina Paccini, i que era en el seu gènere una de les més
reputades institucions mundials. I la Casa de Descanso de Córdoba, també
a l'Argentina, on en plena serra havia un bell alberg per a la gent de teatre.
Margarida Xirgu va escriure a la seva fillola Margarida des de Punta Ballena el
14 de febrer de 1965: <<Seguimos bien de salud. Como estamos aquí
en pleno verano, nos visita muchísima gente ya que la atraccion de Punta
del Este, que está a pocos kilometros, aumenta todos los años y
de paso nos saludan. No sé si te he explicado que todos estos lugares dependen
del departamento de Maldonado. A Maldonado, la llaman Ciudad Fernandina y los
que vivímos por aquí fernandinos. San Fernando es el patrón
de la Ciudad. Creo que es el mismo del escudo de Sevilla. Al municipio de Maldonado
se le pidió un terreno para edificar la Casa del Actor y si éste
es grande, se construirá en él un Teatro de Verano en pleno bosque
y con jardín. Lo concedieron con la condicion que se tenía que inaugurar
lo más tarde dentro del mes de febrero del año pasado. Pues bien,
al final se inauguró. El Teatro de Verano de Punta del Este, creado exclusivamente
para recaudar fondos pro Casa del Actor, es hermoso, lo concedieron por noventa
años y este verano se está realizando en él una verdadera
temporada con representaciones de categoría y algunas para niños
y populares. Los bancos de la platea han sido cedidos por particulares, están
dedicados a figuras ilustres mundiales y llevan también el nombre del donante.
Además del Teatro de Verano en pleno bosque, se construirá un teatro
cerrado, un restaurante, un gran salón para exposiciones de pintura y escultura,
y la casa de reposo para el actor. Se ha trabajado mucho, sobre todo Miguel tu
tío, ha cuidado mucho de que no se volatizara la plata, luchando con los
precios abusivos de todo. A nosotros, no nos queda, por una razón o por
otra, más que estar siempre con los actores y el teatro>>. A la primavera
de 1972, tan lloable obra va ser mediatitzada per gents alienes a ella, corrent
el perill de veure frustrades les nobles aspiracions per a les que va ser concebuda:
acollir dignament als actors retirats.

Margarida Xirgu a l'Uruguai

Alejandro
Casona que havia tornat a Espanya i les seves obres tornaven a triomfar en
els escenaris, va escriure aquesta carta a Margarida Xirgu, arran del reestrena
de "La sirena varada" el 8 de maig de 1965: <<Mis queridos amigos
Margarita y Ortín: ¿Por qué no nos escribimos nunca? No sé.
Hay amigos a los que se quiere de verdad y con los que no se establece correspondencia,
a pesar de recordarlos en todos los mejores momentos y de sentirse uno entrañablemente
unido a ellos. Es nuestro caso. Pero ahora había que romper este silencio,
para charlar un poco por lo menos del estreno nuevo en Madrid de "La sirena
varada". ¿Se imaginan qué nervios, qué emociones y cuántas
inolvidables evocaciones fue esto para mí? Me recordaba perdido en el Valle
de Arán, cuando una carta de Margarita fue el primer aliento que recibí
en mi vida de autor novel; recordaba cuando nos conocímos en el Hotel Nacional,
frente a la Estación del Mediodía; y tantas cosas como se nos cruzaron
y se nos opusieron hasta el Premio Lope de Vega. El viejo Burmann era el único
de "la vieja guardia" que estaba a mi lado (él hizo nuevamente
el decorado). Una compañía animosa y joven repetía emocionalmente
las palabras de hace treinta años, y todos en los descansos preguntaban
cómo era Margarita, dónde vive, qué hace, qué opina,
cómo hacía esto y aquello. El estreno, contra todos mis temores,
fue un éxito clamoroso, con el público de pie; y desde entonces
el Bellas Artes se llena día a día. Ni un solo periódico
de Madrid o de provincias dejó de recordar, al hacer crónica, la
noche memorable del estreno y los nombres ilustres de Margarita Xirgu y Enrique
Borrás. Es cierto que nuestra profesión es un acerico de envidias,
zancadillas, venenos y rencorzuelos, pero a veces tiene también sus compensaciones
de brazos abiertos y palabra temblorosa. Por eso quería hablaros de esta
noche, en la que vuestro recuerdo estuvo presidiéndolo todo. Que sea como
un sorbo fresco del buen Madrid en ese rincón encantador de Punta Ballena.
Por lo demás, todo marcha bien, salvo mi desdichada salud (crisis de asma,
que a menudo me tiene días enteros sin poder hacer nada). Marta, rodeada
de amigos (pintores, pintores, pintores), se ha comprado un cochecito y se pasa
todas sus vacaciones y fiestas recorriendo pueblos; ha descubierto que no hay
nada tan hermoso como la aldea española. Rosalía está contenta
y siempre optimista y sana. No hace mucho hemos hecho un magnífico viaje,
asistiendo a estrenos o a reposiciones de cosas mías, por Mónaco,
París, Varsovia, Praga y, finalmente, Grecia, que me deslumbró y
a donde volveremos en junio, para los festivales de tragedia de Epidauro. En Roma,
en el aeropuerto, cené con Alberti y María Teresa, y otra vez nuestros
recuerdos volvieron a Punta Ballena y Punta del Este. Punta del Este es lo que
más echamos de menos de América; si tuviéramos aquí
nuestra casita uruguaya (y media docena de amigos bien elegidos) no nos faltaría
nada. En cuanto a la gente, me he tropezado, como es natural, con el enemigo resuelto
-unas veces de frente y otras embozado- dispuesto a la última calumnia
y la última vileza; pero de verdad muchos menos de los que esperaba. En
general, hay un ánimo dispuesto al diálogo, una actitud respetuosa
y unas ganas evidentes de "no hablar de aquello". Finalmente el público,
aquí como en todas partes, cuando va al teatro va sólo a ver teatro,
sin importarle la filiación del autor, y mis comedias parecen gustarle
hoy más que nunca. "Los árboles" pasó mil representaciones,
"La tercera palabra" con Closas las 500, y las demás por el estilo.
"El caballero de las espuelas de oro", primera comedia que escribí
aquí sobre dos momentos de la vida de Quevedo, fue pensada para minorías
y se quedó en trescientas noches en el Bellas Artes. Va a salir ahora en
Espasa-Calpe; os la enviaré en cuanto aparezca. Me gustaría mucho
saber de vosotros (directamente; indirectamente tengo noticias a menudo). Saber
de vuestra casa, de vuestro jardín, de vuestra salud, vida y proyectos.
Si tenéis una foto de los dos en el jardín, os lo agradecería.
Y si Margarita quiere hacer feliz a María Fernanda d'Ocón, la nueva
sirenita, una foto para ella. Entre las muchas cartas que María Fernanda
recibió, una conmovedora del doctor Jiménez Encinas, en que dice:
"... me ha hecho llorar no sólo por su maravillosa actuación,
sino porque era ver vivir otra vez a la mujer que más he querido y admirado,
Margarita Xirgu, a quien en una ocasión salvé de una crisis peligrosa
de su salud". Y basta por esta vez. Con todos los cariños de Rosalía
y un doble abrazo de su invariable y devoto Alejandro>>.
El 24 d'octubre
de 1965 Margarida Xirgu va escriure a la seva família: <<No estamos
muy enterados, pero parece ser, que van a subir las jubilaciones. Desde hace dos
años que no me he movido de casa. No he estado ni en Montevideo. El verano
pasado fuí algunos días a Punta del Este por algunas invitaciones
y por el Teatro de Verano. Este lugar sigue gustandome y como el jardín
es bastante grande, me basta pasear por él y entretenerme con las plantas.
Miguel está hecho un jardinero esplendido, planta y trasplanta y todo le
vive>>.
L'actriu Armen Siria deixeble de Margarida, es va suïcidar
a l'escenari del Teatro Solís el 18 de maig de 1966. Armen Siria va saludar
a una amiga actriu i es va encaminar cap a l'escenari, mentre molts operaris es
trobaven treballant en la reparació de la sala per a l'obertura de la pròxima
temporada. De sobte va sonar un tir i quan els presents van córrer per
a auxiliar-la, Armen Siria ja estava morta. Al costat del seu cos es va trobar,
a més del revòlver, la seva cartera i una llibreta oberta en la
que havia escrit: <<Soy la única autora de mi muerte. Maria Chredjian>>.
Aquest era el seu veritable nom.
Margarida va escriure a la seva fillola Margarida
des de Punta Ballena, el 30 de maig de 1966: <<De salud estamos tanto Miguel
como yo, bien. He mejorado mucho y estoy muy animada. Creo haberte dicho que en
este bosque en el que estamos hay en otoño una cantidad inmensa de rovellons
y los catalanes que por aquí tienen casa, invitan a catalanes de Buenos
Aires y se llevan para allá una carga importante de hongos. No se habla
más que catalán y no se oyen en disco más que canciones catalanas...>>.
A mitjan juliol de 1966, després d'uns mesos de problemes
de salut (hipertensió, deficiència cardíaca, xacres de la
vellesa), Margarida va patir una grip molt forta que la va obligar a fer un tractament
de penicil·lina. Tingué una recaiguda i passà, delicada,
un mes llarg. Miquel Ortín va escriure a l'afillada de la seva dona una
lletra, l'11 d'agost, per expressar-li l'ànsia amb què estava per
la salut de la Xirgu i per vincular-la amb el viatge de retorn: <<Si los
viajes en avión no fueran tan excesivamente caros, que gran solución
sería el poder pasar todos los años 5 o 6 meses de buen tiempo en
Cataluña, pero nos tenemos que resignar y seguir hasta que Dios quiera>>.
A l'Uruguai, gaudien d'una jubilació que, si marxaven del país,
disminuïa i, poc a poc, s'acabava perdent, si és que es podia arribar
a cobrar-la des de l'estranger.
Després de recuperar-se
Margarida va marxar a Montevideo, per a iniciar la lectura i la direcció
dels assajos amb la Comedia Nacional del Uruguay, de la gran obra de la picardia
espanyola "Pedro de Urdemalas" de Miguel de Cervantes amb música,
cançons i balls, i que havia de representar-se en el Teatro Solís,
en un Festival Cervantí en el 350 aniversari de la seva mort, organitzat
pel Centro Uruguayo del Instituto Nacional del Teatro. Però als pocs dies
d'iniciats els assajos, l'actor Enrique Guarnero encarregat del protagonista es
va emmalaltir, dictaminant el metge que patia pleuresia i que tenia per a uns
tres mesos per a poder reprendre el seu treball. A la Comisión de la Comedia
Nacional li va semblar que es podia fer l'obra amb un altre actor, però
no a Margarida Xirgu que havia escollit la comèdia de Cervantes per ell,
ja que creia que era l'actor més a propòsit per a interpretar-la,
se sabia ja el paper i a més li feia molta il·lusió representar-la.
La representació doncs de "Pedro de Urdemalas" va quedar posposada
fins a 1967.

Margarida Xirgu discutint amb el mestre Pedro Ipuche Rivas sobre la música de “Pedro de Urdemalas”, a Montevideo el 29 d'agost de 1966, durant els assaigs de l'obra en presencia de García Barca, Nelly Antúnez, Maruja Santullo i Estela Medina.
Foto enviada pel director del Teatro Margarita Xirgu de Buenos Aires, Rubén Barreira González
A les acaballes de l'estiu de 1966, la Xirgu arribava per última
vegada a la capital bonaerense. El Casal Català, el Teatre del qual va
passar a denominar-se Margarita Xirgu a partir d'aquestes dates, li va organitzar
un homenatge en el que van intervenir l'Orfeó i l'Esbart Dansaire Montserrat.
Unes setmanes més tard, en el Teatro Solís es va celebrar la representació
de "Pedro de Urdemalas", amb la Comedia Nacional dirigida per Margarida
Xirgu, com primícia de l'estrena que l'elenc oficial preparava.

Casal Català de Buenos Aires.
Foto Casal
Catalunya Buenos Aires
Alguns
texts han estat extrets de les biografies: "Margarita Xirgu y su teatro"
i "Margarita Xirgu. Una biografía" d'Antonina Rodrigo i de: "Margarida
Xirgu, cartografia d'un mite. De Badalona a Punta Ballena" de Francesc Foguet
i Boreu.
XAVIER
RIUS XIRGU
àlbum
de fotos

Aquesta obra està subjecta a una llicència de
Creative Commons.
tornar