Margarida Xirgu

 
inicibiografiavivènciesfotosarxiu familiarlinksbibliografiamail

 

 

                                      158. ANDRÉ RIVOIRE

 

 

 

André Rivoire va néixer a Vienne (Isère) el 5 de maig de 1872, va ser poeta i dramaturg.


André va iniciar els seus estudis a la Institució Robin, va continuar el segon curs en el Lycée Ampère de Lió, i va passar a continuació al Lycée Henri-IV. Va ser alumne del filòsof Henri Bergson i ja des de molt petit li va agradar la poesia. Durant la preparació de la seva llicenciatura en Lletres, va fer classes al fill de l'autor teatral Georges de Porto-Riche.


El 1893, als 21 anys, es van publicar els seus primers poemes en algunes revistes de joves, amb el pseudònim d'André Suzel, pres del personatge de la novel·la francesa “L'amic Fritz” (“L'ami Fritz”) d'Émile Erckmann i Pierre-Alexandre Chatrian. Aquests poemes juntament amb altres es van publicar el 1895 en una col·lecció poètica sota el títol de “Les verges” (“Les vierges”), poc després que es publiqués el 1894 la novel·la “Les demi-vierges” de Marcel Prévost. En aquesta època va publicar també la col·lecció poètica “El desitge i l'amor” (“Le desir et l'amour”).


André Rivoire va publicar el 1899 la fantasia dramàtica “Berta als grans peus” (“Berthe aux grands pieds”). El 1900 va publicar el poema “La por de sofrir” (“La peur de souffrir”) i la seva col·lecció de poemes “El somni de l'amor” (“Le songe de l'amour”) que juntament amb “El camí de l'oblit” (“Le chemin de l'oubli”) de 1904 van constituir el primer tom dels seus poemes d'amor, de vena intimista.

 

 

 

  Retrat d'André Rivoire realitzat el 1901 per Henri de Toulouse-Lautrec.

                                           Foto Kunst-fuer-alle

 

El 7 d'abril de 1905 va estrenar el seu conte en un acte "Ell era una pastora” (“Il était une bergère”). Aquest mateix any va estrenar, en el Théâtre de l'Odéon, la comèdia “Amic de la llar” (“Ami du ménage”). El seu teatre és delicat i lleuger, amb una certa rectitud en l'observació psicològica. El 7 d'octubre de 1908 va estrenar, en el Théâtre-Français de París, la comèdia en quatre actes i en vers “El bon rei Dagobert” (“Le bon roi Dagobert”), que més tard es va convertir en una comèdia musical amb música de Marcel Samuel-Rousseau.

 


                                   

 

                                    Un fragment d'“El bon rei Dagobert”.

                                             Foto Google Images

 

La comèdia es basa en Dagobert I (600-638), fill de Clotari II qui li va cedir el regne d'Autrasia el 623. En l'any 629 Dagobert va ser reconegut també rei de Borgonya i Neutrasia, restaurant la unitat del regne franc. Dagobert I es va casar amb Ragnetruda, de la qual va tenir com fill a Sigebert III d'Austrasia i en segones núpcies, es va casar amb Nantilde de Bobigny i van tenir per fill a Clodoveo II de Neutrasia. Va fundar l'Abadia de Sant Denís el 626, on va ser enterrat el 18 de gener del 638. A la seva mort, els seus dos hereus eren molt joves -Sigebert tenia vuit anys i Clodoveo quatre- pel que van ser els majordoms de palau els qui els van manipular i van massacrar la fi de la dinastia Merovíngia. Els personatges de l'obra són: Eloi, Dagobert, Nantilde, Odoric, Ega, Pepín, el jardiner, l'organitzador, una fidel del Rei, la Reina, Bertrudis, 4 novícies, 3 dames d'honor, l'intendent, fidels del Rei, dones, un pillastre i soldats. L'obra sembla una opereta, encara que es tracta d'una rara comèdia per l'elegància de l'estil i la finesa de l'anàlisi sentimental. Els seus personatges no pertanyen a la vida real, però els seus sentiments són veritables. André Rivoire com poeta dramàtic va realitzar un teatre de somnis, desitjos i amor.

Margarida Xirgu va estrenar el 30 d'octubre de 1909, en el paper de Nantilde, la farsa poètica en quatre actes i en vers "El bon rei Dagobert" amb traducció i adaptació de Salvador Vilaregut.

 

  
                                      

 

          Exemplar de Bartomeu Baxarias del 1910 d'“El bon rey Dagobert”.   

                                                   Foto Todo Colección

 

André Rivoire va estrenar, en col·laboració amb Lucien Besnard, el 1910 la comèdia en tres actes, “El meu amic Teddy” (“Mon ami Teddy”). El 1912 i en col·laboració amb Yves Mirande va estrenar la comèdia en tres actes “Per a viure feliç” (“Pour vivre hereux”) i ja en el 1913 va publicar els seus poemes “El plaer dels dies” (“Le plaisir des jours”) que va constituir juntament amb “Les verges” (“Les vierges”) el segon tom de la seva col·lecció de poemes d'amor.


El 1915 va estrenar la comèdia en un acte, traduïda a l'anglès per Barrett H. Clark, “La petita pastora” (“The little shepherdess”) i el 4 de març de 1916 va estrenar, en el Théâtre-Français de París, el poema d'una nit de guerra en un acte i en vers, "L'ofrena humil" (“L'humble offrande”). El 1919 va estrenar l'acte en vers "El somriure del faune" (“Le sourire du faune”) que va donar lloc al segon volum de les seves obres.

El 13 de març de 1920 va estrenar en el Théâtre de l'Odéon, la comèdia en tres actes i en vers “Roger Bontemps” i el primer de juny d'aquest mateix any va estrenar en la Comédie-Française “Romeo i Julieta” (“Juliette et Roméo”) basada en l'obra de William Shakespeare.

André Rivoire en col·laboració amb Maurice Donnay va estrenar, el 3 d'abril de 1922 en el Théâtre des Variétés, la comèdia en tres actes “La bella Angevina” (“La belle Angevine”) i aquest mateix any també va estrenar en col·laboració amb Marcel Samuel-Rousseau, el conte líric oriental en 4 actes “Le Hulla”

 

 

                                 

                                                    André Rivoire el 1922.

                                                        Foto Wikipedia

                           

                                             Retat d'André Rivoire.

                                             Foto Google Images

 

El 18 de gener de 1930 va estrenar en col·laboració amb Romain Coolus, en el Théâtre Michel, la comèdia en tres actes “Perdó, senyora” (“Pardon, madame”). André Rivoire va escriure 18 comèdies, entre les quals cal citar “Yamilé” en un acte i en vers.

Va morir a París, el dissabte 19 d'agost de 1930, a l'edat de 58 anys. El 17 d'octubre de 1934 és va estrenar amb caràcter pòstuma, en el Théâtre de la Porte-Saint-Martin, la comèdia musical en tres actes i quatre quadres “Fragonard”, amb llibret seu en col·laboració amb Romain Coolus, música de Gabriel Pierné i posada en escena de Maurice Lehmann. Aquest mateix any també va estrenar en el Théâtre Mogador l'opereta en quatre actes “Mandrin”, amb llibret seu en col·laboració amb Romain Coolus i música de Josef Szulc.


Alguns texts han estat extrets d'André Rivoire: Wikipedia

 

 

XAVIER RIUS XIRGU

 

àlbum de fotos

tornar