Margarida Xirgu

 
inicibiografiavivènciesfotosarxiu familiarlinksbibliografiamail

 

 

                                    161. ANTONI FERRER I CODINA

 

 

Antoni Ferrer i Codina va néixer a Barcelona l'any 1837,  va ser dramaturg i periodista.

No se li coneixen obres fins que va tenir 30 anys. El 20 de gener de 1867 va estrenar, al Teatre Romea de Barcelona, el drama truculent “Les relíquies d'una mare” escrita un any abans. Va ser una obra molt aplaudida pel públic.  El 19 de desembre del mateix any va estrenar, també al Teatre Romea, el drama patriòtic bilingüe en tres actes i en vers “Un jefe de la Coronela. El drama és suposadament bilingüe, encara que la presencia del castellà és irrisòria. La acció es desenvolupa durant el setge de Barcelona a la casa de Rafael Vilanova, “Jefe de la Coronela”. S'inicia amb un cant a la resistència per no <<perdre nostres furs>>, atribuït a un supervivent de la Guerra dels Segadors, que no s'està d'afirmar: <<i deu sentir dols morir/ per la pàtria!>>, sentiment que reapareix sovint en la resta de personatges honestos, disposats tots a morir <<com catalans>>, no en va com <<mes regat ab sanch, mes brota/ l'arbre de la llibertat>>. L'èmfasi patriòtic és només una part de la trama fulletonesca d'amors i d'honor, malgrat la proclama final <<¡Llibertem nostre terra esclavisada!>>. Per aquest contingut, el Centre Catalanista de Sant Andreu del Palomar, com abans i després molts més altres, organitzà la representació d'”Un jefe de la Coronela” el 1910. 

 

El 4 de gener de 1868, Ferrer i Codina va estrenar, al Teatre Romea, la comèdia “La perla de Badalona” adaptada del francès. El 3 de febrer d'aquest mateix any va estrenar, també al Teatre Romea, la comèdia bilingüe en un acte “Ocells d'Amèrica” i en aquest mateix any, també va estrenar el a propòsit en un acte i en vers “Joc de cartas”. Aquest any la publicació humorística “Lo Xanguet” va publicar una curiosa caricatura de Tomàs Padró, titulada “Teatro Catalá” en la que apareix Antoni Ferrer i Codina. “Lo Xanguet” va ser la primera publicació, cronològicament parlant, entre les de caràcter anual, que va començar a sortir en un temps en què fer humor polític  -tant en castellà com en català- representava una heroïcitat. Editada, per primera vegada, el mes de desembre de 1864, prolongà la seva aparició fins al desembre de 1873, amb un total de 9 números perquè el darrer va cobrir dos anys naturals. La caricatura és tota una escena en què Serafí Pitarra, assistit pels seus amics, sembla intentar alimentar al teatre català. Ell hi és presentat com una dida, i el suposadament genèric teatre, com un nen amb gorra de cop, imatge molt habitual en el dibuixant. Els altres components de la caricatura estan pendents de l'infant, que sembla necessitar tota mena d'ajuts. El dibuix portava un peu que textualment deia:

Está bon xich malaltó,

lo Teatro Catalá.

La seva dida, en Pitarra,

fa per ell tot lo que hi sap,

tot ho proba, fins li dona

un glopet de castellà

per véure si el nen, “las modas”

podrá seguir alguns anys;

diu en Bunyegas, que'l polsa,

que té “la vida al encant”

“Tal hi va que no s'ho creu!”,

respon en Eduard Vidal,

y ofereix los séus serveys

d'hermano, per si decás; hi ja no pot dir “setze jutges!”,

en Angelon va esclamant:

si “las ametllas d'Arenys”

li agradan, crida en Arnau,

n'hi porto una paperina

que són d'alló que no hi ha;

“la malvasia de Sitjes”,

contesta en Paco Vidal,

té d'ésser lo seu remey,

y una ampolla n'hi he portat;

ca, anyadeix en Camprodon,

vinga caldo y vingan talls,

de la “teta gallinaire”

las gallinas aquí van;

no, lo millor són joguinas,

diu en Ferrer, y aquí hi ha

“las relíquias d'una mare”,

ab que'l nen podrá jugar;

y mentres que oferiments

cada hu fa pel séu costat,

trist, “la copa del dolor”

está apurant en Campmany.

 

   

          Caricatura de Tomàs Padró, publicada en "Lo Xanguet" el 1868

 

Els versos humorístics descriuen una situació real i al dibuix hi han caricaturats els escriptors següents, d'acord amb la numeració que figura a l'esquema inclòs a continuació:

 

                                           

Esquema de la caricatura de Tomàs Padró, publicada en "Lo Xanguet" el 1868

 

1. Narcís Campmany i Pahissa (Barcelona, 1837-1886). Autor de teatre popular que va tenir èxits amb “Pensa mal i no erraràs “(1865), “La copa del dolor” (1866) -esmentada a la caricatura-, “Si m'embrutes t'emmascaro” (1866) i algunes obres més. Amb l'opereta “De la terra al sol”, escrita en col·laboració amb Joan Molas i Casas i amb música del mestre Manén, va obtenir un gran èxit de públic l'any 1879.

2. Antoni Ferrer i Codina. Va ser molt aplaudit amb obres com “Les relíquies d'una mare” esmentada a la caricatura.

3. Josep M. Arnau i Pascual (Arenys de Mar, 1832-1913). Primer va escriure teatre en castellà i des de 1864 ho va fer en català amb comèdies d'èxit com “La pubilla del Vallès” (1865), “La mitja taronja”, “Les ametlles d'Arenys” (a la caricatura en porta una bossa plena, amb un rètol que és el títol de l'obra), “Les pubilles i els hereus” i unes quantes més.

4. Frederic Soler i Humbert (Serafí Pitarra) (Barcelona, 1839-1895). Tomàs Padró el presenta com la figura central de la composició. Inspirador, promotor i principal motor de l'empresa anomenada “Teatro Catalá”, fa de dida d'un noi que no es troba gaire fi. Amb una cullera li dóna brou, suposadament de gallina, per alimentar-lo. Al davantal porta escrits els títols de tres obres seves de molt d'èxit. Encara que no se'n veuen totes les lletres, és possible identificar-hi els noms de “L'esquella de la torratxa”, “El punt de les dones” i “Les joies de la Roser”.

5. Eduard Vidal i Valenciano (Blay Márfagas) (Vilafranca del Penedès, 1838 – Barcelona, 1899). Escriptor i polític. Durant set anys treballà a les Corts espanyoles com a diputat del districte de Vilafranca. També cooperà en les campanyes proteccionistes. Donades les seves llargues estades a Madrid, el caricaturista el considerà ben proveït d'elixir castellà en les arts teatrals i sembla indicar que si cal que el nen malaltó en prengui per guarir-se, estan disposats a donar-li'n uns glopets. Entre les seves obres teatrals més conegudes es troben “Tal faràs, tal trobaràs” i “Tants caps, tants barrets”.

6. Conrad Roure i Bofill (Pau Bunyegas) (Barcelona, 1841-1928). Bé que prengui el pols al nen amb posat de metge, va ser advocat i periodista. Els seus amics li atribuïen un bon ull clínic per a diagnosticar quan les situacions eren complicades i tenien confiança en els seus remeis per a les empreses periodístiques que es deixaven sota la seva direcció. Com a autor teatral ja havia estrenat, entre altres, les comèdies “Una noia és per a un rei” i “La vida a l'encant”; potser el títol d'aquesta obra va portar a Padró a fer-lo figurar com un metge al dibuix.

7. Francesc de Sales Vidal i Torrent (Vilanova i la Geltrú, 1819-1878). Autor d'algunes obres teatrals, la seva producció més aplaudida va ser “La malvasia de Sitges” (1866). Hi és representat amb barretina i amb una ampolla a la mà que porta com a etiqueta el títol de la seva comèdia. També calça espardenyes per destacar així que ve de pagès.

8. Manuel Angelon i Broquetas (Lleida, 1831 - Barcelona, 1889). Escriptor i advocat. Autor d'obres històriques editades en fulletó i en drama. Les seves obres teatrals de més èxit van ser el drama “La Verge de les Mercès” (1856) i la sarsuela bilingüe “Setze jutges” (1858). En el dibuix, l'exvot i la toga d'advocat (o de jutge) fan clara al·lusió a les seves produccions teatrals.

9. Francesc Camprodon i Lafont (Vic, 1816 - l'Havana, 1870). Confinat un quant temps a Cadis per les seves idees liberals, mantingué molta relació amb els ambients d'escriptors en llengua castellana. A Madrid, l'any 1851, estrenà amb molt d'èxit el drama “Flor de un día”. En el teatre català, les seves obres més famoses van ser “La teta gallinaire” (1866) i “La tornada d'en Titó” (1867). El dibuixant el presenta vestit de pagès, amb les quatre barres a l'esquena i el títol d'una de les seves obres escrit al cul de les calces. La gran gàbia en què porta les gallines (les de “La teta gallinaire”) i el gest decidit vénen a dir que està disposat a fer-ho tot per salvar el malaltó “Teatro Català”. A la gàbia figura el número “300”: deu fer referència a les representacions aconseguides per “La teta gallinaire”.

10. També hi ha un gat que plora i s'eixuga les llàgrimes amb un mocador de quadres; però no és un gat, sinó una gata. Representa la Societat La Gata, creada l'any 1864 per a representar les “gatades” o parodies d'en Pitarra i dels seus companys. Dissolta l'abril de 1866 per a crear el “Teatro Catalá”, lamenta l'estat en què es troba el petitó.

11. Clavat a la bandera catalana que figura al fons, hi ha un punyal que produeix una ferida fonda al “Teatro Catalá” . Al pom hi ha escrit el nom “Serra”. D'aquesta manera, entre humorística i dolguda, es fa referència a Josep Feliu i Codina (Barcelona, 1845 - Madrid, 1907), que a “Lo Xanguet” i en algunes altres publicacions signava amb el pseudònim de “Joseph Serra”. Autor d'èxit en català amb obres com “Un mosquit d'arbre”, “La filla del marxant” i “Cofis-i-mofis”, va fer carrera administrativa al servei de l'Estat que l'obligà a deixar Catalunya. Secretari dels governs civils de Barcelona i Conca, residí a Madrid durant gran part de la seva vida. La seva producció en castellà va ser extensa i amb el llibret de “La Dolores”, sarsuela de Tomás Bretón, aconseguí molta popularitat.

Antoni Ferrer i Codina, el 21 de novembre de 1868 va estrenar, al Teatre Romea, el drama bilingüe en tres actes i un pròleg “Lo gat de mar” amb molt d'èxit de públic i crítica. El 1871 va estrenar la comèdia en tres actes i en prosa “Toreros d'hivern” que més tard Ricardo Estrada i Luis Viola van publicar en versió castellana i en la que es va basar la sarsuela “La cojida del cartujano” amb llibret de Ferrer i Codina i música del mestre Albert Cotó. El 1875 Ferrer i Codina va estrenar el drama truculent en tres actes “Lo pagès de l'Empordà o flors trasplantadas”, la comèdia en un acte “Ocells de paper”, i en col·laboració amb Silvestre Molet el drama en tres actes i en vers “La casa pairal”.

El 1879 va estrenar el  drama en tres actes i en vers “Un manresà de l'any vuit” que conté una perceptible exaltació nacional, i que la seva estrena li proporcionà molta més popularitat. El mateix any també va estrenar la joguina catalana en un acte i en vers “Pero...”. Per aquesta època va ser investit Cavaller de la reial i distingida Ordre de Carles III. El 1883 va estrenar el drama en tres actes i en vers “Lo punyal d'or” i la  sarsuela en un acte “Gelós d'un rey” amb música del mestre Wihfeflpary.

 

                           

                                       Retrat d'Antoni Ferrer i Codina.

                                                  FotoGran  

 

Ferrer i Codina el 1884 va estrenar la comèdia en un acte i en vers “Remeis per fora”. Ja en el 1885 va estrenar el 5 de gener, al Teatre Romea, la comèdia en un acte, en prosa i en castellà “El suicidio de un sombrero” d'un pensament de Scribe. El repartiment d'actrius i actors a l'estrene va ser: Hortensia (Carmen Parreño), Clotilde (Catalina Fontova), Carlos (Federico Fuentes), Fernando (Sr. Pinos), Julián (Sr. Valls) i un criado. Aquest mateix any també va estrenar el drama tràgic en tres actes i en vers que conté una perceptible exaltació nacional “Otger” i la comèdia en un acte, en prosa i en castellà “Recuerdo eterno”. El 1886 Ferrer i Codina va estrenar la comèdia en un acte “Palos i a casa”, el a propòsit “Del cielo o La tornada de Mr. Arban”, la sarsuela bufa en dos actes “Lluch Llach” amb llibret seu i música de Charles Lecoch, i la comèdia en un acte “Pare i padrí”. El 1887 va estrenar el diàleg “Los dos barbers”.

El gener de 1888 la Companyia Catalana del Teatre Romea, li va estrenar el seu diàleg còmic “Un cop de telas”. Els protagonistes van ser: Ella (Carme Parreño) i Ell (Hermenegild Goula). El 28 de juny de 1905 Margarida Xirgu interpretà en el Ateneu Obrer del districte segon -al carrer Mercaders, 38- tres obres d'autors catalans: el drama en un acte "Joventut" d'Ignasi Iglésias, amb el següent repartiment: Ció (Srta. Xirgu), Rita (Sra. Vidal), Lari (Sr. Furquet), Cebrià (Sr. Vilallonga), Meleior (Sr. Castelló), Isidre (Sr. Solà) i Vicens (Sr. Creus); el drama en tres actes "Mossèn Janot" d'Àngel Guimerà amb el següent repartiment: Rosó (Srta. Xirgu), Teresona (Sra. Cervera), Paula (Sra. Vidal), Climenta (Srta. Venancio), Felipa (Srta. Virgili), Pascuala (Srta. Roca), Mossen Janot (Sr. Guildo), Toni (Sr. Furquet), Lorensó (Sr. Castelló), Jordi (Sr. Solà), Hilari (Sr. Vilallonga), Lluch (Sr. Creus), Silvestre (Sr. Gelabert) i Matias (Sr. Torrens); i el diàleg d'Antoni Ferrer i Codina "Un cop de teles", en el que actuà amb Josep Arnall, qui al setembre de 1910 seria el seu primer marit.

 

                     

  Programa de l'Ateneu Obrer del districte segon, del  28 de juny de 1905

                            Tapa del diàleg “Un cop de telas”.

                                                     Foto Google

 

També al 1888, Antoni Ferrer i Codina va estrenar la comèdia en un acte i en prosa “Castor i Polux”, la comèdia bilingüe en un acte “Lo repartidor”, i la comèdia bilingüe en un acte “Las Carolinas”. El setembre d'aquest mateix any, va dirigir la segona i última etapa de “La Tomasa“, el setmanari català, humorístic i literari, amb tocs eròtics, aparegut a Barcelona el 1872, any en el que el governador civil de Barcelona va suspendre el setmanari satíric, republicà i anticlerical “La Campana de Gràcia”, a causa de la seva actitud envers les difícils circumstàncies polítiques del regnat d’Amadeu de Savoia i l’estat de setge. Aquesta publicació va ser substituïda per “L’Esquella de la Torratxa”, amb el mateix format i redactors que “La Campana”. “L’Esquella” va durar del 6 al 26 de maig, i se’n van publicar només 4 números, ja que el governador civil també la va suspendre arbitràriament. El mateix equip de les dues publicacions va crear “La Tomasa” per a suplir la seva absència. La segona i última etapa de “La Tomasa” va abastar des del setembre de 1888 fins el 28 de desembre de 1907, amb un total de 1.007 números. Aquest setmanari  va ser dirigit primer per Simó Alsina i Clos amb la direcció artística de Ramon Escaler, posteriorment van ser els seus directors Antoni Ferrer i Codina i en els darrers números Artur Guasch i Tomba. Hi van col·laborar, entre altres, Conrad Roure i Bofill, Antoni Bori i Fontestà, Francesc Ubach i Vinyeta, Joan Llopart i Tresserres, Josep Costa i Ferrer,... Gaudí d'una certa popularitat, que li va permetre aparèixer fins el 28 de desembre de 1907. A partir del 1890 publicà també anualment un almanac.


Portada del setmanari “La Tomasa”, dirigit a partir de 1888       

per Antoni Ferrer i Codina.

                                            Foto Google Images

 

Antoni Ferrer i Codina va dirigir també, en la dècada dels 1890, el setmanari “Barcelona Alegre” i va estrenar aquest any el drama en tres actes i en castellà en col·laboració amb Marcos Zapata “Un caudillo de la cruz”. En aquesta època va estrenar el drama en tres actes i en castellà “La salamandra” i en col·laboració amb Francisco Giraldos el drama en tres actes i en castellà “Felipe Jàuregui”. El 1891 va estrenar la  joguina en un acte i en prosa “A la prevenció”, el drama sacre en sis actes, onze quadres i un epíleg “Magdalena”, i la comèdia en un acte “Messalina”. El 1893 va estrenar la comèdia bilingüe en un acte i en prosa “Nit d'aigua” i en el Teatro del Circo Barcelona, la sarsuela en un acte “L'etoile de París” amb llibret seu i música d'Eusebi Bosch. Ja en el 1894, va estrenar la comèdia -adaptada del francès- en tres actes i en prosa “¡¡Tenorios!!, en el febrer el sainet fi de segle “Un concert de bofetadas”, i més tard el quasi monòleg “La tornada d'en Garrofa”. El 1895 va estrenar la comèdia en un acte, en prosa i en català i castellà “Armas y lletras” i la comèdia en tres actes i en prosa, per la que va ser acusat de plagi, “La suripanta (ells y ellas)”, en la que es va basar la sarsuela en un acte en versió catalana i castellana, titulades “Ells i ellas” amb música del mestre Albert Cotó i “Ellos y ellas” amb música del mestre Marcial Morano.

El 1896 va estrenar la comèdia en un acte i en prosa “Gallina vella fa bon caldo”, el drama “Los héroes de la manigua”,  i  el 5 de juny d'aquest mateix any va estrenar, al Teatre Jardí Espanyol, la  sarsuela en dos actes i en prosa “Un debut” amb llibret seu i amb música del mestre Fernando Urbano. La nit del 8 de febrer de 1897 va estrenar amb un èxit extraordinari, en el Teatro Català del Romea, la  comèdia en tres actes i en prosa “¡Un home de sort!”. Aquest mateix any també va estrenar la sarsuela en dos actes “Catalans à Orient” amb llibret seu i música del mestre Albert Cotó; la comèdia en tres actes i en prosa “¡Africa!”; la comèdia en un acte i en prosa “Un soci que's pert de vista”; la  sarsuela en un acte “Barbers de saló” amb llibret seu i música del mestre Francisco Salvat; el novembre “Dramas de saló” en tres actes, i el 16 del mateix mes de novembre, al Teatro Català en el Teatre Romea, el  drama en tres actes i en prosa “Matrimonis fi de segle” amb les següents actrius i actors com protagonistes: Elvira (Carme Parreño), Sofia (Angelina Caparà), Ubdulia (Carme Planas), Oscar (Enric Borràs), Doctor Pau (Teodor Bonaplata), Faustino (Enric Guitart), Arturo (Victoriano Olivé), Colombiano (Frederic Fuentes), Lluís (Jaume Virgili), Julio (Juan Oliva), Tomàs (Carlos Rubio) i un notari (N. Ros).

El 1898 va estrenar amb la Companyia Catalana, en el Teatre Romea, la comèdia en un acte i en prosa “Villa Enriqueta o un quadro de rigodons”. El 1899 va estrenar, al Teatro Català, la comèdia en tres actes “¡No's pot dir!“ plena d'escenes còmiques plegades de xistes graciosos. Van ser els seus protagonistes les Sres. Clemente i Baró i els Srs. Capdevila, Goula, Soler, Martí, Manso, Oliver i Domenech que van ser cridats al prosceni al final de tots els actes, demanant també el públic, al autor que no es va presentar per no trobar-se a escena.

El dissabte 1 de novembre de 1900 Antoni Ferrer i Codina va estrenar amb la Companyia de Sarsuela Catalana dirigida pel Sr. Bosch, al Teatre Principal de Barcelona, la sarsuela en dos actes “Lo suplici de Tántalo” amb llibret seu i música del mestre Joan Manén. Aquesta obra va estar inspirada en una altra antiga francesa, havent-hi introduït Ferrer i Codina nous personatges. L'estrena es va il·lustrar amb bonics números musicals en les principals escenes de la producció, alguna d'elles de sabor marcadament estel·lar, sobresortint en el primer acte una sardana corejada d'efecte meravellós, i un concertant. En la representació es van distingir les artistes Sres. Valdés i Patricio, i els Srs. Bosch, Queralt i Andrés. Al final del primer acte, el públic va cridar a escena a l'autor Antoni Ferrer i Codina, que ho va fer sol per trobar-se en Joan Manén fora de Barcelona. A continuació l'obra es va representar al Teatre Principal, seguida per la programació de les sarsueles: en tres actes “L'esbojarrada” amb llibret d'Artur Guasch i Tomba i música del mestre Albert Cotó, en un acte “Un senyor sol á tot estar” amb llibret d'Antoni Ferrer i Codina i música del mestre Amadeu Vives, però que el final inexplicablement no es va estrenar; en un acte “Ells i ellas” amb llibret de Ferrer i Codina i música del mestre Albert Cotó; en un acte “Lo jan petit” amb llibret d'Artur Guasch i Tomba i música del mestre Oró; i en un acte “La pubilleta” amb llibret de Mora i música del mestre Oró. També el 1900 Ferrer i Codina va estrenar la comèdia en un acte “Marits per partida doble”.

El 1901 va estrenar la comèdia “Lo riure va a estonas”. La nit del 15 d'abril de 1902 va estrenar, al Teatro Català (Romea) amb molt bon èxit, la comèdia en un acte inspirada en un articlet de "Saint Juirs, "¡Un condemnat a mort!”. Les actrius i actors que van protagonitzar-la, van ser: Elvira (Sra. Jarque), Llúcia (Srta. Morera),  Aprenenta, Ernest (Sr. Goula), Don Pau (Sr. Capdevila), Arturo (Sr. Fuentes), Don Rolando (Sr. Marti) i va ser dirigida per Hermenegild Goula. La seva versió castellana “Un condenado a muerte” va tenir també molt d'èxit de crítica i públic. També el 1902 Ferrer i Codina va estrenar el drama truculent “L'escolanet de la Pobla” i al Teatre Romea, la comèdia en tres actes original d'Alfred Hennequin i E. de Nafac arranjada per ell, “Els calaveres”.


Antoni Ferrer i Codina, autor prolífic de drames, comèdies, vodevils i sarsueles va morir l'any 1905, a l'edat de 68 anys.

 

Alguns texts han estat extrets d'”Antoni Ferrer i Codina”: Enciclopèdia.Cat, Viquipèdia i Argus Biblioteques Gencat.

 

 

XAVIER RIUS XIRGU

 

àlbum de fotos

tornar