Margarida Xirgu

 
inicibiografiavivènciesfotosarxiu familiarlinksbibliografiamail

 

 

Vivència 167. Pel·lícula la Xirgu


 

Barcelona, 1927. Margarida Xirgu, la gran dama de l'escena, està a punt d'estrenar "Mariana Pineda", obra del desconegut Federico García Lorca. Quan falten poques hores per alçar el teló, les autoritats de la dictadura desallotgen el magnífic teatre amb l'excusa de que hi ha perill de despreniments. En realitat, volen censurar el que consideren propaganda republicana. Però la Xirgu, animada pel seu amic i mentor Ramón María del Valle-Inclán, està decidida a representar-la aquella mateixa nit, encara que sigui en un cabaret de tercera al Paral·lel. Ni les desercions d'alguns membres de la companyia, ni la manca de vestuari i atrezzo ni, fins i tot, les amenaces de mort per part dels monàrquics, la faran desistir del seu propòsit. Però quan sorprenentment Valle-Inclán li prohibeix estrenar aquella porqueria per no malmetre definitivament la seva reputació, i el mateix Federico dubta de la seva qualitat i de que valgui la pena exposar-se a la presó o a l'exili per representara-la, la Margarida haurà de decidir si, com la mateixa Mariana Pineda, ho arrisca tot per la llibertat i l'home que estima.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/pellicules-a-la-carta/la-xirgu/coleccio/5150/5608969/

 

 

Producció: Distinto Films en coproducció amb Televisió de Catalunya, Zenit TV, Tito Clint Movies i participació de Televisión de Galicia, Canal Sur Televisión i amb la col·laboració de l'ICEC, 2015
Direcció: Sílvia Quer
Guió: Margarita Melgar
Productora: Miriam Porté
Productora executiva TVC: Cruz Rodríguez
Director de fotografia: Sergi Gallardo
Música: Pablo Cervantes

Intèrprets: Laia Marull (Margarita Xirgu), Fran Perea (Federico García-Lorca), Luis Zahera (Ramón María del Valle-Inclán), Pere Ponce (Faustino Borrades), Míriam Iscla (Natàlia) i Pau Durà (Miquel Ortín). Secundaris:  Elena Tarrats (Sara), Ledicia Sola (Josefina), Lua Testa (Flavia), Montserrat Sagués (Rosa), Alba Pujol (Leonor), Carles Velat (actor mayor), Bernat Mestre (actor 1), Agustí Sanhelli (actor 2), Mariona Rodríguez (actriz), Boris Ruiz (comisario Ribelles), Antonio Dechent (periodista), Marc Rodríguez (camarero), Lola Mesa (espectadora), Quim Fuste (espectador), Enric Ases (director del coro)

 

 

El film narra les dificultats a les que es van haver d’enfrontar Margarida Xirgu i la seva companyia de teatre per estrenar l'obra ‘Mariana Pineda’ en plena dictadura de Primo de Rivera. De fet es pot dir que Margarida Xirgu mai va tenir problemes amb el dictador. Margarida havia conegut a Miguel Primo de Rivera a Cadis, sent aquest governador militar de la ciutat andalusa. La nit del 1923 i del comiat de Margarida en 'El Dorado' de Barcelona, vigília de la sortida de la projectada gira per Sud Amèrica, bambolines, decorats i vestuari romanien en el teatre tot esperant ser traslladats al port, cosa que  semblava res clara, ja que els mitjans de transport estaven en vaga. A l'última funció que va donar a Barcelona, va assistir el general Primo de Rivera, llavors governador militar de Catalunya, i va entrar al seu camerino per acomiadar-se, ja que sabia que s'anàvem a l'Argentina. La Xirgu li va explicar que era impossible embarcar sense l'equipatge a causa de la vaga i ell es va prestar a solucionar aquell problema immediatament, fent portar l'equipatge al port en camions de l'exèrcit. Al cap d'uns mesos, estant treballant a Montevideo, la Xirgu va rebre la notícia del seu cop d'estat.

L’obra de teatre estava signada pel llavors desconegut Federico García Lorca i narra la lluita protagonitzada per Mariana Pineda, un dona real que al segle XIX va lluitar contra l’absolutisme espanyol. Les autoritats amenacen a Xirgu amb la presó o el desterrament si representa aquesta obra llibertària. Però sembla que res la fa dubtar, fins que el seu amic i mentor, Valle-Inclán, també s’hi oposa i, després, el mateix Lorca. Tots dos coincideixen amb el mateix ultimàtum: o ells o l’estrena. L’obra es va estrenar el 24 de juny de 1927 al Teatre Goya de Barcelona amb decorats de Salvador Dalí i la Xirgu interpretant el paper de Mariana Pineda.

Uns quants dies abans del rodatge de la pel·lícula, van venir a casa la Laia Marull i la Miriam Porté, que ja havia conegut també a casa acompanyada de la Montserrat Bou de producció i gestió audiovisual. En aquella entrevista també hi van ser-hi la meva cosina Ester Xirgu i la meva esposa Teresa Rodrigo. Va ser un matí molt agradable, parlant tots sense parar i esmorzant xocolata desfeta, suc de taronja, croissants i bunyols de quaresma (portats gentilment per la Laia del 'Forn Baluard' de la Barceloneta, situat molt a prop d'on ella vivia). Vam veure plegats les pel·lícules protagonitzades per la Xirgu: 'Bodas de sangre' del 1938 i dirigida per Edmundo Guibourg, i escenes de les mudes: 'El beso de la muerte' i 'Alma torturada' del 1917, dirigides les dues per Fructuós Gelabert i Magí Murià i amb Albert Marro també  com codirector a la primera; i de les que de totes vaig fer copies i vaig entregar a la Laia per estudiar millor el seu personatge de Margarida Xirgu. Vam escoltar també algunes poesies recitades per la tia del 'Romancero gitano' de Federico García Lorca en la versió 'De viva voz. Visor Libros 2008' grabada el 1961, escoltant en especial: 'La casa infiel' i 'Llanto por la muerte de Ignacio Sánchez Mejías' ('La cogida y la muerte', 'La sangre derramada', 'Cuerpo presente' i 'Alma ausente'). En definitiva li vaig explicar tot el que se'm va ocórrer sobre la tia, perquè la Laia es pugues fer càrrec del seu personatge. La nostra web va ser de gran ajuda en aquell matí i sense cap dubte per l'equip de producció de la pel·lícula també posteriorment. Al final de la pel·lícula mentre apareixen els crèdits surten un munt de fotografies que vam cedir de la nostre web a l'Ana Eiras de 'Distinto Films'. Vam acabar la seva visita, sortint al pati de casa i fent-nos moltes fotos com a record d'aquell agradable dia. La Laia Marull va gastar simpatia a dojo i va ser molt afectuosa amb tots nosaltres. La Miriam Porté va ser també molt amable, donant-nos moltes gràcies per l'ajuda que els havíem donat.

"

                        D'esquerra a dreta: Ester Xirgu, Laia Marull, Teresa Rodrigo i jo.

D'esquerra a dreta: Laia Marull, jo i Miriam Porté

     D'esquerra a dreta: Ester Xirgu, Laia Marull i Teresa Rodrigo.
                                 


Laia Marull i jo

D'esquerra a dreta: Ester Xirgu, Laia Marull, jo i Miriam Porté
                                  

El rodatge es va fer al Teatre Municipal de Girona, els exteriors també en aquesta ciutat i al Teatre del Foment Cultural i Artístic de Molins de Rei. Durant el rodatge a Molins de Rei, la Gemma Batlle Gironès, responsable de figuració, va fins i tot convidar-nos a tota la família Xirgu a ser figurants en algunes escenes dins el teatre El Foment de Molins de Rei:

<<A l'època hi havien mes homes que dones al teatre i a més com us hem de vestir i pentinar els homes van molt més ràpid. Si podeu venir tot el dia estaríeu a les primeres files i a prop d'un dels actors principals (el que fa de Valle-Inclán) i se us veuria més. L'altra opció si no podeu estar tot el dia, seria venir al torn de matí però llavors no podríem posar-vos a les primeres files perquè sinó a la tarda es notaria que ja no hi sou. Estaríeu més enrere i no se us veuria tant. Parleu-ho si voleu i em dieu que us aniria millor finalment, sense problema. Dir-vos també que hauríeu de venir una mica vestits de casa, allà us acabaran de preparar i si us falten coses l'equip de vestuari us les donarà>>.

Aquí transcrit la crida oficial per la figuració:

FIGURACIÓ:
La gent que busquem, 650 persones, és perquè facin de públic (espectadors) de la obra de teatre que representen els protagonistes de la pel·lícula. Necessiten homes i dones d’entre 20 i 70 anys. El rodatge té lloc dins el teatre El Foment de Molins de Rei i la participació no és remunerada. Dins el teatre hi haurà gent fumant (és una pel·lícula d'època).
Hi ha hagut un canvi d'última hora i el rodatge del dia 13 es farà el dia dijous 12 de març per la tarda de 14:00h a 20:00h. El del 14 és de 7:00h a 20:00h, amb dinar inclòs. I per la gent que no es pugui quedar tot el dia hem establert dos torns:
- Torn de matí: 7:00h a 14:00h (no inclou dinar)
- Torn de tarda: 14:00h a 20:00h (s'ha de venir dinat)
També necessitem a homes per a fer de figurants especials, diversos dies:
- Tramoistes: 6/3 (tarda) i 10, 11, 12, 13 i 14/3 (tot el dia) (els horaris varien una mica depenent del dia)
- Policies: 14/3 (tot el dia)

Quan la pel·lícula va ser estrenada al teatre El Foment de Molins de Rei abans de la seva emissió per TV3, la Gemma Pascual ens va facilitar amablement les entrades per 25 membres de la família. La claca estava assegurada!


>
           
              D'esquerra a dreta: Laia Marull, jo, Judith Xirgu i Jordi Rius Xirgu, el dia de l'estrena.

La pel·lícula me la van fer a mida! Segur que molta gent no veurà tants detalls com jo!
Tot i que ens va sorprendre a la família veure una Natàlia poc graciosa i la tia Margarida poc severa en els assajos i sense fer el sonsonete quan actua, la pel·lícula té ficció però es plena de realitats a temporals i resolta a fer-li l'ullet a fets que veritablement van succeir, i que reafirmen que 'en el teatre no tot és cert, però s'explica la veritat'. La interpretació de la Laia Marull és excel·lent, és una excepcional, magnífica, insigne i eximia actriu. Com vaig dir-li: 'Laia ets la Xirgu'.
La pel·lícula transcorre en un sol dia, però mescla la ficció amb pronunciaments veritables de la Xirgu i successos reals que havien passat en el transcurs del temps.

Transcric a continuació les realitats a temporals de la pel·lícula:

En l'escena 6: Interior del camerino de Margarida Xirgu en el Teatre Principal, ocupen bona part del mirall de maquillatge (l'altar): fotos familiars, de actrius, verges i sants, com en realitat sempre portava Margarida Xirgu en tots els teatres on actuava.

Veritablement, dies abans de l'estrena de 'Mariana Pineda', va circular la remor que anaven a prohibir l'obra, ja que per a la dictadura de Primo de Rivera era un afront perquè, encara que l'acció de Mariana ocorre un segle abans en l'absolutisme ferrandí, tenia massa coincidències amb el seu govern.

En l'escena 11 interior/exterior entrada/vestíbul Teatre Principal, la Xirgu està amb Ramón María del Valle-Inclán i diuen:

MARGARITA XIRGU
Y te acordarás de Federico García Lorca, el autor de-
VALLE-INCLÁN
-los bichitos, por supuesto. (Fent referencia a "El Maleficio de la Mariposa". El 22 de març de 1920 s'estrena en el Teatro Eslava de Madrid la comèdia en dos actes i un pròleg, el primer intent dramàtic escrit per Federico el 1919).

 



           Margarida Xirgu i Laia Marull

 

En l'escena 12 interior/exterior entrada/vestíbul Teatre Principal:

Federico, cabizbajo, descuelga un pequeño cartel de "Mariana Pineda" que estaba junto a la taquilla.
Federico ve acercarse a Margarita e intenta sonreír.

FEDERICO GARCÍA LORCA
Me estaba llevando un recuerdo. Faltó poco...
MARGARITA XIRGU
¿Tú quieres que hagamos Mariana Pineda?

Li fa l'ullet a un fet real. Acabada la gira estiuenca de la Xirgu el 1926, procedent de Badajoz i fent temps per anar cap a Barcelona en tren, Margarida es va trobar amb Lydia Cabrera en el hall de l'Hotel Ritz i allí li va presentar a Lorca. Van dinar junts i en la sobretaula van parlar de "Mariana Pineda". Lorca va dir:

-Però bé. No l'estrenarà quan sàpiga que l'han tingut ja Catalina Bárcena i Pepita Díaz i no han volgut fer-la.
-Això no m'importa -va contestar la Xirgu- Pots estar segur que si m'agrada, l'estrenaré.

En l'escena 14 interior platea/escenari es veuen:

 

Estatuas mitológicas de desnudos varios adornan la sala, recargada y con motivos naíf y levemente eróticos. En el escenario, instrumentos de una orquesta tribal africana, decorado de palmeras artificiales y máscaras tribales absurdas.
En alguna de las sillas, copas vacías de la noche anterior. Ceniceros llenos de colillas en los pasillos. Es La Criolla.
Margarita se ha asomado por la cortina que da acceso a la sala. Cruza una mirada con Federico, justo a su espalda, y los dos avanzan por el nuevo espacio. Miran a su alrededor, fijándose en detalles peculiares, y se acaban parando y tomando de la cintura como una pareja que ha comprado un piso destartalado, pero suyo al fin y al cabo.
Un camarero que estaba recogiendo algo del suelo se incorpora, sobresaltándoles.

Passar del Teatre Principal a un teatre del Paral·lel, és fer-li l'ullet a un cas real viscut per la Xirgu. El 5 de febrer de 1910 Margarida Xirgu estrena "Salomé" al Teatre Principal de Barcelona. La reacció contra l'obra per sortir la Xirgu al escenari amb el ventre nu, es d'escàndol. Hi ha una discordant actitud de la crítica i del públic, mentre uns reconeixen que el personatge bíblic de la impúdica Salomé té gran consistència humana, altres el troben irrespectuós i fins i tot pornogràfic. La direcció del Teatre Principal que pertanyia a la Junta del Hospital de la Santa Creu, formada per alguns sacerdots, es va veure obligada a retirar l'obra de la cartellera, rescindeix el contracte i la companyia va tenir que deixar el teatre. Urgentment la companyia va buscar un altre teatre per seguir les representacions i el Teatre Nou del Paral·lel se li va oferir ràpidament, sota la direcció de Jaume Borràs. 

En l'escena 15 interior bar/cabaret, després que Miquel Ortín toqui l'enorme panxa de Josefina, diu referint-se a Valle-Inclán:

JOSEFINA BLANCO

¿Te das cuenta? Va a salir al padre. Patea como Ramón en un teatro.

Josefina Blanco, l'esposa de Valle-Inclán, mai va actuar amb la Xirgu. Per a tractar de calmar la situació engrescada per la premsa i certes autoritats, per la interrupció de Valle-Inclán en el estrena de 'Mariana Pineda', s'entrevistà amb Margarida Xirgu, va ser una trobada que va propiciar Margarita Nelken en l'estudi de l'escultor Victorio Macho que havia fet un bust de la Xirgu. Ramón María del Valle-Inclán i Josefina Blanco es van conèixer el 1905 en una reunió d'actors i gent de teatre, a casa de Ceferino Paléncia i María Tubau. Josefina tenia llavors 16 anys i actuava de dama jove a la Compañía de la Princesa. La trobada va ser abans que l'autor de "Femeninas" perdés el braç i mentre encara aspirava a ser actor. Ambdós van actuar junts a l'obra "La comida de las fieras" de Benavente, però el festeig no havia de formalitzar-se fins a 1906, durant els assaigs de l'obra de Valle-Inclán "El Marqués de Bradomín", estrenada per la Compañía de Francisco García Ortega y Matilde Moreno, en la qual estava enrolada Josefina. Per a sacsejar-li la seva mandra, Josefina li lliurava cada nit, a l'acomiadar-se, deu quartilles, que el jove Valle-Inclán havia de retornar-li escrites a l'endemà. Si això no ocorria, la núvia no li parlava, i en això - deia Josefina - ella no transigia. Amb el temps, li va permetre escriure en paper de menor grandària, però va mantenir el nombre fixa de deu quartilles durant tot el festeig. Valle-Inclán va ocupar el paper de confident i conseller a la vida de la jove actriu quan va morir la seva tia, fins que es van casar. Les noces religioses va tenir lloc el 24 d'agost de 1907 a la parròquia de San Sebastián, en el carrer Atocha de Madrid, i el mateix dia el matrimoni va ser inscrit en el registre civil de la capital. El matrimoni va aportar a l'escriptor un notable canvi físic, l'aspecte bohemi va donar pas a una imatge més acurada i, sobretot, una considerable millora en la seva qualitat de vida. Van tenir un acollidor habitatge, a Santa Engracia 23, adreça a la qual es va instal·lar la parella a Madrid durant diversos anys. Valle-Inclán va viatjar a Argentina el 1910, amb la seva esposa i amb la Compañía de Teatro de Francisco García Ortega, en la qual seguia figurant Josefina Blanco com actriu. Poc després van deixar aquesta companyia i se'n van anar a la Compañía de María Guerrero y Fernando Díaz de Mendoza, perllongant el seu viatge per Paraguai, Uruguai, Xile i Bolívia, representant l'obra de l'escriptor "Voces de gesta". Josefina Blanco tenia un breu però important paper a l'obra, el de "Garín", fill de "Ginebra" interpretada per la Guerrero. Amb la Compañía Guerrero-Díaz de Mendoza van trencar, de forma gens amigable, el 1912. Josefina explicava que a més de les obligacions domèstiques i les pròpies d'actriu, era el corrector de proves del seu marit. El 1910 un periodista de Valparaiso escrivia: <<En la señora de Valle-Inclán se observa desde el primer momento una clara inteligencia, una comprensibilidad vivaz, y un interés sincero y afectuoso por el trabajo de su esposo. Siempre, al referirse a éste, habla en plural, trabajamos, corregimos, hemos tenido tanto que hacer ... La corrección de pruebas fue para ella un trabajo duro, porque Valle-Inclán tenía una gran facilidad en escribir y sin esperar a que estuviera terminada la obra, ya la mandaba a la imprenta. Hasta se le había ocurrido numerar las cuartillas antes de escribir, ya que rara vez rompía alguna>>. En un altra entrevista Josefina va dir: <<El me ha educado, me ha hecho conocer y sentir el arte. Antes yo no era más que una intuitiva; me faltaba la cultura, que he aprendido a su lado>>. Josefina semblava ser feliç amb la cura de la llar però cal ressaltar que la unió amb Valle-Inclán va avivar l'esperit artístic i la curiositat intel·lectual d'una dona també inclinada a la literatura, encara que preferia com autor a Tolstoi. El matrimoni va tenir 4 fills: Joaquín María el 1914, Carlos Luis el 1917, Jaime el 1921 i finalment Conchita. Josefina referent a això explicava de Valle-Inclán: <<En casa es lo más bueno, lo más sencillo y lo más cariñoso que usted se puede imaginar. Juega más con sus hijos que yo... Para que se esté quieta su hija Conchita, muchas veces mi marido le lee versos>>. Josefina amb tantes obligacions no podria tornar al teatre. Més tard les relacions entre ells van ser dolentes i Josefina Blanco va plantejar la separació matrimonial. Valle-Inclán sostenia grans piloteres, fent així honor a la seva fama de violent. La seva llar de Santa Catalina va ser un viver de disputes. La família aliena a la vena esperpèntica de don Ramón no el comprenia, ni va arribar mai a comprendre'l. En aquest període de la vida de l'escriptor, la malaltia urinària donava ja símptomes importants. A part de la hematúria, que provocava anèmia i per tant astènia i adinàmia, el dolor era altre dels motius que podia justificar l'actitud del malalt. El 1930 ja s'havia sotmès a diverses intervencions quirúrgiques. El 1932 Josefina i Ramón es van divorciar, van estar casats durant vint-i-cinc anys.

En la mateixa escena

MIQUEL ORTIN

Para haberte retirado de los escenarios, Josefina, veo que sigues muy bien informada...

És cert Josefina Blanco havia deixat d'actuar ja el 1912



             Miquel Ortín i Pau Dura

I més tard també en la mateixa escena

 

JOSEFINA BLANCO

No, claro. Llevas años sin encontrar el momento. Suerte, Miquel. A ver si decirle que te marchas es más fácil que decirle que la quieres. Porque algo le tendrás que decir, alguna vez, ¿no?

Certament Miquel Ortín ja estimava a Margarida Xirgu, tot i estar casada amb Josep Arnall des del 1910.

En l'escena 16 interior platea/escenari

MARGARITA XIRGU

No ens deixen recuperar l’attrezzo, però al magatzem d’aquí segur que hi trobarem alguna cosa que ens farà servei.
Ens falta alguna cosa de vestuari. I, com podeu veure, a la platea se li ha de rentar de cara.

FLAVIA

I d’on traurem un altre cor de nens?

MARGARITA XIRGU

No hi haurà cor: en Federico recitarà els versos i tocarà el piano.

Federico asiente: ya lo han hablado.

Fa l'ullet a un fet real. La companyia de Margarida Xirgu debutà el 22 de novembre, al Teatre Principal Palace de Barcelona, enfront de l'estàtua de Frederic Soler, Serafí Pitarra, el fundador del teatre català. L'obra representada va ser "Bodas de sangre". José Caballero va ser l'autor dels esbossos dels figurins i dels decorats, que van ser realitzats en els tallers Burmann. La música d'escena la va triar Lorca i ell mateix les va acompanyar al piano juntament amb els cors de José Jordá.

En l'escena 20 interior escenari/platea

FAUSTINO BORRADES
Ja l’hi ha dit, el jove? Aquí baix hi ha de tot! Taules, cadires, un llit amb dosser...
MARGARITA XIRGU (a Federico)
¿Nada?
FEDERICO GARCÍA LORCA
Res.
MARGARITA XIRGU
Doncs no hi posarem res. Sense mobles.
FAUSTINO BORRADES
Com que sense mobles?! Si en tenim un fotimer!
MARGARITA XIRGU
Però no són d’aquesta obra.
FAUSTINO BORRADES
Doncs fem l’obra que vagi bé amb els mobles. Vostè se les sap totes, oi?
MARGARITA XIRGU
La gent no va al teatre per veure els mobles.

Fa l'ullet al fet que Margarida Xirgu va substituir les bambalines per la il·luminació, va utilitzar escenaris despullats, va fer servir l'escenografia en lloc dels telons i va utilitzar vestuari a mida de l'època i del lloc.

En l'escena 21: Interior del camerino de Margarida Xirgu

Fotos de Margarita y de familiares, en el "altar" del espejo. Natalia las mira enternecida mientras ordena las cosas de maquillaje de Margarita.
Su expresión se endurece al posar la vista en la foto de Federico y Margarita en la playa.

Apareixen de nou com en la realitat fotos de la Xirgu i dels seus familiars.

En l'escena 26: Interior taller vestuari

FLAVIA
Portaves una cosa així quan vas fer "Salomé"? Tan... atrevit?
JOSEFINA BLANCO
¿Atrevido? Tuvieron que bajar el telón contra incendios porque querían lincharla por pecadora.

Fa l'ullet a un fet real. Rafael Alberti explica en el seu llibre de memòries "La arboleda perdida" que quan la Xirgu va estrenar "Fermín Galán", el primer acte va passar bé, però quan en el segon va aparèixer la Verge amb fusell i baioneta calada, acudint en socors dels sollevats i demanat a crits el cap del rei i del general Berenguer, el teatre sencer protestà violentament: els republicans ateus perquè res volien amb la Verge i els monàrquics per semblar-les espantosos i criminals els sentiments d'aquella Mare de Deu. Però lo pitjor encara tenia que arribar, el quadre del cardenal Segura, borratxo i deixant anar llatinades molieresques en mig d'una festa en el palau dels ducs. Davant daixò els enemics no es van poder contenir-se més i baixaren de tot arreu cap el escenari entre garrotades i crits. Afortunadament algú entre bastidors ordenà caure el teló metàl·lic per els incendis, i la integritat física de Margarida va quedar fora de perill.

En l'escena 30: Interior platea/escenari

NATALIA VALENZUELA
Sap que està boja per ell, i l’està utilitzant. A ell no el coneix ningú, i necessita "la gran actriu" perquè li estreni l'obra.
I després, ja m’has vist prou.
MIQUEL ORTÍN
Això no ho saps.
NATALIA VALENZUELA
Que no ho sé? Ja saps què diuen,d’ell i aquell altre! Tu els has vist junts!
MIQUEL ORTÍN
Amb en Salvador Dalí?
NATALIA VALENZUELA
Sí, el que ens va encolomar per fer els decorats. A la llibreta hi he vist una cosa que deia "Oda a Salvador", i unes fotos que...! No és normal. Ella ho ha de saber. Aquest xitxarel·lo (O: "senyorito") li trencarà el cor.

La Natàlia mai va pensar que la Xirgu i Lorca s'estimessin com parella. La Natàlia mai va estar contra els homosexuals, ni contra la relació amorosa de Lorca i Dalí. De fet, també ella es va enamorar de Lorca.



           Natalia Valenzuela i Míriam Iscla

En l'escena 31: Interior bar cabaret

CAMARERO
Li serveixo alguna cosa per aixecar-li els ànims?
LEONOR
Deixa-ho estar. Ja en tinc prou de treballar sense apuntador, només em faltaria sortir a escena entonada (O: "contenta").

Fa l'ullet a un fet real. Margarida Xirgu impulsa el teatre memoritzat i va ser la primera actriu del segle XX que va suprimir l'apuntador en les representacions teatrals.



Federico García Lorca i Margarida Xirgu en la pel·lícula

En l'escena 54: Interior camerino Margarita

Llaman a la puerta y se asoma Federico.

FEDERICO
Antes no te lo he dicho, pero ¡qué guapa estás!

Margarita ya está perfectamente preparada. Valle-Inclán está sentado a su lado, juguetea inquieto con su bastón. Natalia recoloca algo de su peinado.

Natàlia li prepara un te i li diu la repetida frase: 'Remeni que el sucre està en el fons' que tantes vegades el meu germà Jordi i jo vam escoltar.

En l'escena 57: Interior platea

VALLE-INCLÁN
Escúchame, Margarita. Te lo digo por tu bien: no puedes hacer esta obra.
MARGARITA XIRGU
Ramón, ¿no lo has oído? Tenemos el permiso.
VALLE-INCLÁN
¿Y qué? Esto es un bodrio aún peor que los bichitos. Va a ser un descalabro monumental.

Como Margarita no reacciona, Valle-Inclán quita a Borrades el texto que lleva en la mano, lo abre y lee.

VALLE-INCLÁN (CONT'D)
"¡Qué gran equilibrio el suyo con la capa y la muleta! Cinco toros mató; cinco, con divisa verde y negra". ¡Pero si es una mierda de crónica taurina! Déjalo ahora que estás a tiempo.

Fa l'ullet a un fet real. A l'acabar de recitar Amparo amiga de Mariana -encarnada per Carmen Carbonell- el seu últim vers descrivint una cursa de braus, Valle-Inclán que ocupava una butaca cap a la meitat de la sala, es va posar dempeus com mogut per un ressort, amb aquesta brusquedat dels seus moviments, amb aquesta rigidesa que li donava cert aire de figura de guinyol, i va exclamar en veu alta: <<Ezto és una crònica de Corrochano...>> i desprès de l'arbitrària comparança del vers lorquià amb la prosa del popular cronista taurí Gregorio Corrochano, va sortir de la sala una miqueta frustrat, ja que la seva frase es va ofegar entre els xiuxiuejos de silenci que reclamava el públic, al que tant li havia agradat el romanç. Margarida Xirgu va dir desprès de l'escàndol, el 12 de novembre de 1927: <<Valle-Inclán, com altre qualsevol espectador a qui no agradi el meu treball, té dret a rebutjar-lo. Nosaltres els artistes, ens lliurem al judici del públic, i hem d'acatar el seu fallo. Així és i serà sempre. Encara que jo crec que se li ha donat una exagerada importància a l'incident, tal vegada per la qualitat intel·lectual i la personalitat rellevant de l'autor de la protesta>>.



  Ramón María del Valle-Inclán i Luis Zahera

En l'escena 59: Interior entre bastidors

FAUSTINO BORRADES
Ho veuen? Només hem de substituir "Llibertat" per "Amistat" les... divuit vegades que surt al text. Ah, i on diu "liberals" dirà homes cabals. Si es diu de pressa sona bastant igual.
FEDERICO GARCÍA LORCA
No puede ser.
FAUSTINO BORRADES
Li he dit al governador civil que era un drama romàntic, com vostè m’ha fet veure! I, mal m’està el dir-ho, però d’aquesta manera queda millor i molt més clar, que és d’amor.

Los actores se han acercado a Margarita con sus folios, desconcertados.

MIQUEL ORTÍN
Direm això?
FAUSTINO BORRADES
O l’amistat o la cancel·lem.
MARGARITA XIRGU
No. La farem de veritat. Direm llibertat totes divuit vegades. Vint-i-vuit vegades, si fa falta.
(a Borrades)
No ens tanquen el teatre, oi?

Margarida Xirgu sempre va respectar els texts originals dels autors, inclús els dels clàssics que sempre havien estat canviats.

 


Federico García Lorca i Fran Perea

En l'escena 60: Interior camerino Margarita

Margarita reza, está sentada frente al espejo de maquillaje. Mira su altar con la vela encendida. La fotos familiares. Varias fotos de la compañía. En todas, siempre en un segundo plano, Miquel. Natalia se acerca. Margarita se coge a su cintura, se abraza fuerte a ella. Natalia le acaricia la mejilla.

Apareixen de nou, com en la realitat, fotos de la Xirgu i dels seus familiars.

En l'escena 62: Interior bar/cabaret

El público está pasando hacia la platea.
Valle se separa de un corrillo de admiradores, el periodista se le acerca.

PERIODISTA
Al final vamos a disfrutar del arte de la Xirgu. ¡Qué mujer más increíble! Como dijo aquel, es de seda con nervios de acero.
VALLE-INCLÁN
Aquel era un imbécil: eso no es una mujer, es un paraguas. El periodista suelta una carcajada.

Fa l'ullet a un fet real. Una altra nit sonada va ser la de l'estrena de "La gata de Angora" de Jacinto Benavente, i el de "La desequilibrada" de José Echegaray. L'actor Fernando Díaz de Mendoza, en l'obra, referint-se a la protagonista, la seva esposa María Guerrero, deia:
-Esta mujer es incomprensible, es de seda con nervios de acero.
Llavors don Ramón María del Valle-Inclán es va posar dempeus i, amb el seu característic zetacisme o ceceo, va dir:
-¡Puez ezo ez un paraguaz!.

En l'escena 68: Interior escenari/platea/entre bastidors

MARGARITA XIRGU
¡Quién tuviera unas alas cristalinas para salir volando en busca tuya! En la Ban-
VALLE-INCLÁN (O.S)
¡Eso, quien las tuviera! ¡Mi reino por unas alas para huir de este suplicio! ¡Qué mamarrachada!

La obra se interrumpe, un silencio tenso llena el teatro.
En su butaca, Valle mira de reojo al Comisario, que está de pie en uno de los laterales. Valle se pone de pie y se lleva la mano a la boca para hacer de bocina.

VALLE-INCLÁN
Ma-ma-rra-cha-da.
En la platea, el espectador sentado junto a Valle se encara con él.
ESPECTADORA
Segui, home, i calli.
VALLE-INCLÁN
No pienso callarme.
ESPECTADOR
Doncs vagi-se’n, si no li agrada.
VALLE-INCLÁN
¿Va a sacarme usted, majadero?
Margarita se da cuenta de que Valle está muy pendiente del Comisario.
VALLE-INCLÁN (CONT'D)
(desafiando a la sala)
¡A mí nadie me saca de un teatro!
El Comisario va directo hacia Valle-Inclán.
Margarita sigue esperando, firme, pero juraría que Valle-Inclán la mira con orgullo.
Entre el público crecen los abucheos a Valle-Inclán, que sigue gritando, y luego todos le acallan con una ovación a Margarita. Valle-Inclán vocifera.
VALLE-INCLÁN (CONT'D)
¡Me callo si quiero y ahora no quiero!
El Comisario agarra a Valle-Inclán del brazo. Él gesticula, encarándose con él y alzando su bastón.
VALLE-INCLÁN
¡No me toque!
El Comisario saca a Valle-Inclán de la platea, casi a rastras. El público le aplaude. Valle-Inclán mira a Margarita con expresión de triunfo.
VALLE-INCLÁN (CONT'D)
¡Que arresten a los que aplauden!

Fa l'ullet a un fet real. També en el 1927 en l'estrena de "El hijo del diablo" de Joaquím Montaner en el Teatro Fontalba de Madrid, Valle-Inclán va orquestrar un dels seus sonats escàndols. Margarida va dir: <<Una nit en el Fontalba, jo estava treballant i ell ocupava una butaca de platea. Quan vaig acabar un dels meus parlaments, el públic em va aplaudir i ell ni es va immutar. De sobte, un senyor que estava al seu costat va cridar: "¡Sí, señor, muy bien!". Llavors, don Ramón es va desmelenar i va cridar: "¡Mal, muy mal!". Jo em vaig quedar de pedra, doncs de seguida vaig reconèixer la veu de don Ramón. I em vaig desmoralitzar com una ximple. Em vaig posar a plorar i el públic, al veure'm, va reaccionar contra el meu agressor, posant-se en peus i aplaudint-me més fort encara. Quan vaig regressar al meu camerino, el meu vestit, que era d'època, duia tota la pitrera mullada de llàgrimes. Benavente, els germans Quintero, Arniches, van acudir tots i em deien que no ho prengués a mal, que Valle-Inclán era així i que no calia donar-li més voltes... A don Ramón el van dur detingut per escandalós. Això em va trencar el cor. Don Ramón detingut per culpa meva! Però el van deixar anar de seguida... Pel que sembla, en la comissaria també es va despatxar al seu gust, dient coses delicioses...>>
El comissari li va preguntar:
-¿Protesta usted de la señora Xirgu, de la obra o de ese señor que tenía a su lado?
-¡De todo! ¡Protesto de todo!- contestà Valle-Inclán.
El comissari li va explicar a continuació que l'agent que estava de vigilància, es va acostar a ell i li va dir:
-Caballero, soy la autoridad. A lo que Valle-Inclán contestà:
-Aquí en el teatro no hay más autoridad que la mía, que soy el crítico, ¡animal!-
El comissari li va dir que suposava que no es va donar compte que era un representant de l'autoritat, el que el requeria.
-Sí, señor...-contestà don Ramón- Yo lo sabía, pero como yo soy otra autoridad en materias artísticas, se estableció un caso de competencia... Mi autoridad debía permanecer en la sala para emitir juicio. Además, la autoridad de ese señor es autoridad transitoria y la mía es permanente.
-No por eso -insistí el comissari- tenía usted que insultarle llamándole animal.
-Eso no fue un insulto, sino una definición -replicà Valle-Inclán-
Un estudiant, que havia estat també detingut per haver donat suport a don Ramón, va sortir en la seva defensa i va dir:
-Señor comisario, cuando los partidarios de la señora Xirgu y del señor Montaner gritaban a don Ramón: "¡Que se vaya!", fue contra ellos los que se volvió agresivo y gritó: ¡No me da la gana!"
-Miente usted admirablemente, joven. Yo al que destacaba expresamente era al policía -replicà don Ramón-
Al sortir de la comissaria, Valle-Inclán amb un alegre sospir va dir:
-Esta noche me siento con treinta años menos. Pel que sembla l'animositat de Valle-Inclán no anava dirigida a Margarida Xirgu, sinó contra Joaquín Montaner, ja que en aquells dies era secretari del Comitè Organitzador de l'Exposició Universal de Barcelona de 1929 i era l'àrbitre de les gratificacions de mil o dues mil pessetes, destinades a la propaganda de l'Exposició, havent subornat a la crítica teatral madrilenya amb aquestes quantitats. Les van percebre molts escriptors, però d'aquesta nòmina va estar exclòs Valle-Inclán, el qual travessava una de les seves males ratxes econòmiques.




    Margarida Xirgu protagonitzant Mariana Pineda

CARTELAS:

MARGARIDA XIRGU ÉS RECORDADA AVUI COM L’ACTRIU DE GARCÍA LORCA, I LA GRAN RENOVADORA DEL NOSTRE TEATRE.

VALLE INCLÁN I GARCÍA LORCA SÓN ELS GENIS INDISCUTIBLES DEL TEATRE ESPANYOL DEL SEGLE XX.

LA MARGARIDA I EN MIQUEL ES VAN CASAR EL 1942. EL MATRIMONI VA DURAR TRENTA ANYS, FINS A LA MORT DE LA XIRGU A L’EXILI. ESTAN ENTERRATS JUNTS AL CEMENTIRI DE MOLINS DE REI.

Algunes crítiques i informacions sobre la pel·lícula:

 

 

àlbum de fotos

 

Recull de fotos de tots els esdeveniments

 

Preestrena de "La Xirgu" al teatre del Foment de Molins de Rei

Ràdio Molins. Rodatge "L' Actriu"

Rodatge "La Xirgu" amb la família de Margarida Xirgu"

Rodatge "L'Actriu"

Premsa " L'Actriu "

 

Recull de premsa

"La Xirgu, l'actriu", la "TV movie" sobre l'actriu molinenca Margarida Xirgu

Noticias del rodaje de "L'Actriu"

Laia Marull: "Hi ha molt poques actrius com la Xirgu"

ACN, 12-3-2015

Laia Marull serà la Xirgu al nou telefilm que prepara TV3

Diari Ara, AMALIA ALONSO Barcelona 13/03/2015

La Xirgu vuelve a Molins de Rei 

El periódico INÉS ÁLVAREZ/ MOLINS DE REI 13-3- 2015

Laia marull és margarida xirgu en un telefilm de tv3

el punt avui 6-3-2015 

La relació entre la Xirgu i Lorca

el punt avui 13-3-2015

Telemovie sobre Margarida Xirgu

telenotícies TV3 13-3-2015

Margarita Xirgu y Lorca, a escena

El PaísBLANCA CIA Molins de Rei 16 MAR 2015 -

Més articles de premsa

 

tornar